//
you're reading...
Periodisme en català, Turisme

Oh, la mar…


(article publicat en el número 149 de la revista Descobrir Catalunya, del mes d’octubre del 2010)

 

Oh, la mar…

 

Fi plaent del viatge. Deixant enrere Girona, el Ter mandreja per la plana i rega els camps de cultiu empordanesos. El riu s’abraça amb la mar a l’anomenada gola del Ter, entre el caps de la Barra i de Begur.

 

Per contemplar el paisatge del Baix Ter, per entendre’l amb claredat, cal enfilar-se a un dels cims més alts del massís del Montrgí: el castell de Santa Caterina (o del Montgrí), dalt de la muntanya del mateix nom. S’hi accedeix a peu des de Torroella. A més de tres-cents metres sobre el nivell del mar, és la millor vista possible sobre aquesta plana del Baix Empordà, un observatori natural sense parió.

Però si no en teniu prou, si perseguiu una visió completament zenital, heu de provar amb un dels vols de l’escola de l’Aeroclub Ultralleuger l’Estartit. Ara sí, asseguts al cel, veureu com el Baix Ter és una plana immensa i fèrtil dividida en dues parts pel llit del riu, plena d’horts i camps i trencada només per la presència abrupta del massís del Montgrí, que cau amb ràbia sobre les terres del Baix Ter i sobre el mar, i més suaument cap al vessant nord, l’Alt Empordà.

Des de les alçades s’observa una atapeïda xarxa de recs i canals que reguen els camps d’arbres fruiters (pomers, perers, presseguers, etc.) que hi ha entre Verges, Ullà i Torroella de Montgrí i també els arrossars de Pals. Al bell mig, una franja de bosc de ribera subratlla la presència del Ter, com una enorme serp aquàtica que articula l’activitat agrícola de la plana i que, en aquest tram, fa un únic i gran meandre a l’alçada del poble de Colomers, després del pont del tren de Flaçà.

 

A peu de riu

Ben al contrari, per conèixer de prop la naturalesa del riu en el seu darrer tram, cal baixar a la terra. I a l’aigua. No hi ha res com ficar-se dins el riu i navegar-lo directament, amb caiac o canoa canadenca. A Colomers, l’única població baixempordanesa que queda realment a peu de riu, hi ha l’embarcador de Kayak del Ter, empresa de descens turístic del Ter. Aquí el riu és molt ample, d’aigües tranquil·les, i el seu curs cap al mar està tacat de petites platges de còdols i vores plenes de canyissars, salzes i pollancres, així com d’alguns verns i oms. Els ànecs són l’única companyia evident, però, tal i com detalla Roger Duran, responsable de l’embarcador de Colomers, “el silenci i l’observació atenta també deixen veure altres aus boniques pròpies de l’ecosistema, com el martinet de nit —que cria a les illes Medes— i els abellerols, uns ocells especialment acolorits que es cruspeixen les abelles. I fins algunes aus de gran envergadura, com l’agró roig i el bernat pescaire”.

Les preses, les rescloses i els permisos de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) limiten els trams navegables. Des de Sant Julià de Ramis fins a Verges hi ha tres trams per fer el descens. El més fàcil i que es pot fer tot l’any, també amb nens, és el de Colomers fins a Verges. Embarcar a Colomers és, també, una bona excusa per visitar aquesta població medieval que, amb el permís de Pals i Serra de Daró, és la més bonica del Baix Ter.

Avui està escassament habitada, però una passejada pels seus carrers empedrats, tortuosos i costeruts, és una autèntica descoberta. Les cases recuperades dels segles XVI-XVIII, elegants i ben ornamentades, denoten la importància del lloc fins a l’abandó de l’era industrial. Per aquí una vegada hi van passar els Reis Catòlics. Si s’hi aturessin avui, per cert, no dubtarien a tastar la taula del restaurant El Cargolet. Paladar de reis.

 

La gola del Ter

No hi ha permís per navegar el tram final del riu. I sembla que no n’hi haurà, després de la creació el passat mes de maig del Parc Natural del Montgrí, les Illes medes i el Baix Ter. Amb tot, de moment, hi ha empreses que disposen de concessió per navegar a la gola. Per arribar fins a la desembocadura del riu les millors opcions són la bicicleta i les cames, ja que els camins de la Ruta del Ter passen just per la vora del riu, tant per un com per altre marge.

El millor de la gola és que l’aiguabarreig, d’aigües dolces i salades, dibuixa cada vegada que hi vas una sinuositat diferent a la sorra. El Ter desemboca a la platja de la Fonollera, a la badia que s’estén entre els caps de la Barra (L’Estartit) i de Begur, davant de les illes Medes. Però la gola mai no és igual. I que bonic que sigui així! Cada vegada que hi aneu hi trobareu una nova desembocadura, sobretot en temporades diferents. L’arribada de l’aigua es canalitza de maneres marcadament desiguals al llarg de l’any i es desplaça lleugerament amunt i avall; pot crear salts tallants de sorra de més d’un metre d’alçada o formar suavíssimes platges interiors. Segons el cabal del riu i l’embranzida del mar, el corrent pot ser contrari fins bastant amunt. De fet, es pesquen llobarros fins ben entrat el riu. La pesca de la preuada angula del Ter està reservada a pescadors professionals i té un nombre molt baix de llicències.
A esquerra i dreta de la gola del Ter, tota l’àrea litoral està habitada per espècies vegetals pròpies de les zones humides, com el canyís i la boga. Així, darrere de les extenses platges de L’Estartit-Torroella i de Pals hi ha un seguit d’aiguamolls importants i poc coneguts, com els del Ter Vell, la Pletera i les Basses d’en Coll. Mereixen una visita amb l’acompanyament imprescindible d’un mapa.

 

Curs desviat

El Ter acaba el seu recorregut amb sorpresa majúscula per a tots. Resulta que la desembocadura que coneixem avui no es correspon completament amb el curs natural del riu, sinó que ha patit dos desviaments importants. Antigament, un braç del riu desembocava prop d’Empúries (per darrere del Montgrí!) i un altre prop de Torroella, però l’any 1301 tot el corrent es va desviar cap a aquesta última població. Encara posteriorment, cap al segle XVIII, una altra obra hidràulica va enviar el curs de l’aigua una mica més al sud, cap al lloc on desemboca avui. Ves per on, que aviat va començar la manipulació del patrimoni natural.

Advertisements

About Xavier Valls Torner

Periodista, coordinador editorial, corrector

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: