Les veus del castell

(article publicat al suplement Plaers, diari Avui, el 22 de març del 2009)

Les veus del castell

És l’hora de valorar, des de tots els punts de vista, què significa el pas del castell de Montjuïc a mans la ciutat. Amb la seva transformació, s’obre una nova etapa esperançadora per a tots. Fan sentir la seva veu l’alcalde de Barcelona, la història, la pau, les víctimes, els veïns i la direcció del castell. Tot plegat, ara sí, entre canonades de flors.

Des del seu emplaçament privilegiat, a 183 metres sobre el nivell del mar, el castell de Montjuïc ha condicionat la sort militar de la ciutat durant tres segles i mig. Algunes vegades per donar-li protecció; d’altres, moltes, per sotmetre-la. La història militar de Montjuïc va començar el gener de l’any 1641 i va cuejar fins al 15 de juny del 2008, amb la cessió definitiva de la instal·lació a l’Ajuntament. Ara, la fortificació es converteix en un equipament municipal amb un segle de retard respecte de la Ciutadella, l’altre gran conjunt militar recuperat.

D’aquí endavant, el més important és que la ciutat gestioni l’oportunitat de la millor manera. El projecte de reforma, tant arquitectònica com d’usos, ja està redactat i es troba en fase d’anàlisi pels tècnics municipals. Es basa en tres grans eixos: cultura, pau i memòria, que es traduiran en tres equipaments importants: un centre d’interpretació de la muntanya de Montjuïc, un espai dedicat a la preservació de la història del castell i el Centre Internacional per la Pau. Aquest darrer serà l’equipament principal i es convertirà en una eina internacional per a la formació d’especialistes en la resolució de conflictes. Disposarà d’un espai d’exposició i difusió, una biblioteca especialitzada i un espai d’ús obert a les entitats per a trobades relacionades amb la pau. El ministeri de Defensa serà, definitivament, una de les institucions integrades en la gestió del centre.

Un dels aspectes que havia aixecat més controvèrsia ja està també decidit: el Museu Militar es trasllada íntegrament a Figueres, pel que fa a les seves col·leccions militars, mentre que la resta de col·leccions es transfereixen al Museu d’Història de la Ciutat.

Posada en marxa

La rehabilitació del castell ja ha començat, encara que està en fase embrionària. De fet, ja no cal cap tràmit administratiu més perquè el projecte redactat sigui el que es tiri endavant. A la pràctica, ja s’han recuperat els primers espais i s’està condicionant tot el recinte pel que fa a les infraestructures de serveis bàsics. Cal recordar que el nou projecte implica l’obertura al públic de moltes dependències del castell que mai no ho havien estat i necessiten canvis estructurals profunds. Però, amb tot, la cosa anirà ràpid i, segons Ignasi Cardelús, delegat de Presidència, l’Ajuntament vol que abans que acabi el 2009 el Centre Internacional per la Pau estigui en funcionament i els cursos de formació s’estiguin impartint. Els altres espais s’aniran inaugurant paulatinament, i amb ells, els ciutadans aniran incorporant als seus costums l’ús cultural, ociós i formatiu del castell de Montjuïc. La nova etapa també anirà acompanyada d’un reforç del transport públic en funció de l’augment de la demanda.

Les veus que hem recollit valoren, cadascuna des del seu camp, la nova època en què entra Montjuïc i la ciutat.

La veu de l’alcalde

Jordi Hereu, alcalde de Barcelona

Gir de 360º

“Des de 1641 la muntanya i el castell han tingut usos militars. Tot i alguns intents anteriors, no ha estat possible fins al segle XXI, gràcies a l’acord polític subscrit amb el Govern central el passat 21 d’abril del 2007, tancar aquest capítol i recuperar el castell per a la ciutadania i per a la ciutat amb un gir simbòlic de 360º graus en simbolisme i usos. Transformarem un emplaçament militar en equipament civil; d’un fortí de guerra en farem un centre internacional per a la pau, d’un castell aïllat en farem un espai obert a la ciutat i per a la ciutat, respectant la història, la memòria i apostant per la pau i la resolució de conflictes”.

Com la Ciutadella?

“Crec que la destrucció de la Ciutadella del 1868 té una importància històrica major, però al marge de les comparacions, el castell és un fortí que, en alguns períodes històrics, més que protegir Barcelona va ser un punt d’atac contra la seva població. Això va allunyar, lògicament, el castell de la ciutat. La història del castell ha estat la història dels conflictes de la ciutat”.

Nous usos

“Amb la seva recuperació, el castell acollirà tres grans equipaments: l’espai museïtzat del castell, el Centre Internacional de la Pau i el centre d’interpretació de Montjuïc , a més de l’espai d’informació i acollida de visitants. La valoració és positiva; el castell serà el símbol, l’emblema, de memòria, cultura i pau. Un cop el castell s’ha retornat als ciutadans i a la ciutat cal que sigui assumit com a nou espai ciutadà de la muntanya, que en paral·lel també té nous usos i espais de lleure, natura i cultura. Montjuïc amb el seu castell ha de ser i serà el far de la nova Barcelona”.

La veu de la nova gestió

Carme Segura, directora del castell de Montjuïc

Programació del 2009

“A partir d’ara els barcelonins poden pujar al castell a fer-hi un amplíssim ventall d’activitats socials, culturals i esportives. Les activitats ja han començat i tenim gairebé tancada la programació de tot l’any 2009. El castell ara és un lloc on s’hi fan concerts i cicles de música, cinema, conferències, presentacions de llibres, exposicions, curses esportives, festes i moltes coses més.

De fet, els ciutadans s’haurien de quedar amb la idea que el castell de Montjuïc en la nova fase és com un gran centre cívic a disposició de tothom, amb la diferència que és a dalt de la muntanya. És un recinte adequat per acollir grans esdeveniments com ara actes de les festes de la Mercè –a la propera edició n’hi haurà diàriament– i perquè les entitats l’usin gratuïtament per fer les seves trobades”.

Visites guiades

“Un altre aspecte clau, importantíssim, de la nova etapa són les visites guiades que –amb sol·licitud prèvia– permetran als visitants de veure llocs que fins ara restaven amagats al públic: la poterna, la torre de guaita, els calabossos, l’antic cos de guàrdia i la cisterna d’aigües pluvials. Anirà a càrrec de professionals que explicaran la relació del castell amb la ciutat i curiositats de la història del recinte”.

La veu de la pau

Alfons Banda, president de la Fundació per la Pau

Encert de l’Ajuntament
“Des de la sensibilitat de cultura de pau, és obvi que el castell ha estat un símbol negatiu, però mai no ha estat una obsessió per a nosaltres. En canvi sí que cal que ara ens felicitem que l’Ajuntament pensi a fer-hi un centre de pau. És un reflex que a Barcelona hi ha una opinió pública favorable a la pau amb prou força i capaç d’emergir quan cal”.  

El centre per la pau
“Per nosaltres, el futur Centre Internacional per la Pau hauria d’estar integrat dins de l’ampli moviment català per la pau, de naturalesa civil, com ho està l’ICIP (Institut Català Internacional per la Pau). És important que l’ICIP, sorgit d’una llei aprovada al Parlament de Catalunya, i aquest futur centre sumin esforços i delimitin clarament el seu radi d’acció”.  

Millor sense Defensa
“Pel que fa a la participació del ministeri de Defensa en el futur govern del Centre Internacional per la Pau, per nosaltres resulta incòmoda. No perquè no hi vulguem diàleg, al contrari, sinó perquè creiem que el ministeri i el moviment per la pau no tenim prou recorregut conjunt per participar plegats en la tasca per la pau. No volem confondre l’opinió pública beneint algunes de les polítiques ministerials que no recolzem”.

La veu de la memòria

Martí Marín, historiador*

L’adéu a un símbol
“El castell de Montjuïc ha estat per a Barcelona, en els darrers dos segles, una barreja entre anacronisme i espai emblemàtic de la dominació militar a càrrec de diferents règims polítics. Anacronisme perquè les fortificacions d’època moderna van deixar de tenir sentit a mesura que la tècnica contemporània de bombardeig les convertia, ràpidament, en obsoletes. Símbol de la dominació militar perquè la monarquia absoluta, primer, la constitucional, després, i finalment el franquisme, la van fer evolucionar de fortificació amenaçadora (bombardeigs de la primera meitat del segle XIX) a centre d’empresonament, execució i tortura (dels processos de Montjuïc a finals del XIX a la repressió de la vaga de tramvies el 1951)”. 

Mobilitzacions socials
“Naturalment, és molta història per perdre’n ara la memòria… El meu parer és que la ciutat  hauria de poder conservar in situ memòria pública de totes les mobilitzacions socials que el castell va provar d’aturar, aconseguint només de retardar-les, amb dosis inhumanes de patiment”.

*Martí Marin és coautor del llibre Montjuïc: Memòries en conflicte (L’esfera dels llibres, 2008).

La veu de les víctimes

Hilari Raguer, exprès del castell*

El Museu Militar

“Jo vaig ser detingut i empresonat set mesos al castell de Montjuïc durant la vaga de tramvies del 1951. Tot i això, seria decidit partidari de conservar el castell de Montjuïc com a museu militar, totalment en mans de l’Ajuntament. Faig meves les raons que va donar l’historiador Gabriel Cardona. L’arquitectura és típica de l’enginyeria militar de l’època, i s’hi conserven armes de forja catalana i altres peces molt interessants. No sóc militarista, però la guerra és un aspecte important, i sovint decisiu, de la història”.

La memòria del castell

“Cal conservar-la. A la muntanya de Montjuïc es va produir l’última victòria catalana contra l’exèrcit castellà, a la guerra dels segadors, el 1641. Posteriorment, com la Ciutadella, ha estat un instrument de dominació de la ciutat de Barcelona. Jaume Balmes ho denunciava en el seu Diálogo entre el castillo y la ciudad, sobre el bombardeig de la ciutat des del castell per Espartero el 1842.”

*Hilari Raguer és monjo de Montserrat i historiador.

La veu dels veïns

Ana Menéndez, presidenta AV La Satalia

Patrimoni

“És molt positiu que aquest espai abandoni la seva llegenda negra perquè és un indret meravellós. Però ens preocupa com s’està actuant fins ara. Les obres del dipòsit d’aigües freàtiques ja van afectar greument els contraforts d’un dels baluards del castell. Cal recordar que el castell de Montjuïc gaudeix d’un nivell de protecció molt alt, és Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Hi ha un precedent i ens inquieta que hi hagi noves actuacions de poca sensibilitat amb el patrimoni arquitectònic.”

Ciutadans

“Per altra banda, la participació dels ciutadans en el projecte s’ha deixat de banda. Hem pogut intervenir en el pla d’usos de la muntanya de Montjuïc, però aquest pla també hauria d’incloure el projecte del castell i no ho fa. Reclamem que se’ns informi del projecte. Finalment, també ens preocupa l’accés en transport, que no està resolt. El telefèric és caríssim i demanem que s’hi apliqui la tarifa integrada.”